Talher plantarà 70.000 arbres amb l’objectiu d’absorbir més de 25.000 tones de CO₂ en els propers 40 anys, en el segon bosc sostenible de Clece.
El maig de 2018, un gran incendi va afectar 645 hectàrees al municipi de Santa Colomba de Curueño, a la província de Loón. Set anys després d’aquella tragèdia ecològica, s’ha iniciat un procés de recuperació integral de l’entorn natural.
Per això, Talher, filial de Clece especialitzada en serveis mediambientals, està duent a terme la reforestació de 45,61 hectàrees de bosc. Aquest serà el segon bosc sostenible que la companyia impulsa, en el marc de la seva estratègia mediambiental, després de la inauguració l’any passat del denominat “Parc Talher Benalmádena”, situat al municipi malagueny del mateix nom.
En aquesta ocasió, segons explica el director d’obra del projecte, Asier Saiz Rojo, es plantaran prop de 70.000 arbres, amb els quals es preveu absorbir 25.000 tones de diòxid de carboni al llarg dels propers 40 anys.
Restaurar el bosc i recuperar-ne la funció ecològica
Amb aquest projecte de repoblació forestal es busca accelerar el procés de regeneració de manera controlada, per evitar la proliferació de matoll inflamable i aconseguir un ecosistema estructurat, resilient i adaptat a les condicions que requereix l’entorn.
Abans d’iniciar aquest procés, Talher ha realitzat un estudi tècnic en profunditat per analitzar les característiques del sòl, el règim de precipitacions, l’altitud i altres factors climàtics clau per assegurar l’èxit de la plantació.
Segons explica Saiz Rojo, aquest pla de recuperació s’ha estructurat en tres fases clarament diferenciades. Actualment, els treballs ja es troben a la primera etapa, centrada en la preparació del terreny, la base que garanteix l’èxit del que vindrà després. Aquest període inicial s’allargarà durant diverses setmanes, durant les quals els equips especialitzats retiraran les restes de fusta calcinada.
Un cop netejat el terreny, es podran fer els forats per a la posterior plantació d’espècies vegetals: es començarà plantant 1.600 arbres, amb una separació de 2,5 metres entre ells.
Un cop finalitzada la primera fase d’aquest bosc sostenible, els treballs s’hauran de pausar fins a la tardor, per poder procedir a la plantació.
El motiu de deixar passar aquest temps és que aquesta segona etapa requereix mesos en què la vegetació es troba en estat de “saba parada” o repòs, és a dir, quan ja han caigut les fulles i fruits, però encara no han brotat els nous (aproximadament entre novembre i febrer-març).
“En aquesta segona fase es plantaran entre vuit i deu espècies seleccionades segons una planificació que afavoreixi la regeneració natural i la diversitat de l’ecosistema”, assenyala el director d’obra.
El 92 % seran coníferes, que eren les més abundants a la zona abans de l’incendi i les que millor s’adapten tant al paisatge com a l’activitat habitual de la comarca, que tradicionalment ha treballat en l’aprofitament de la fusta. El 8 % restant seran espècies denominades frondoses, com el roure, el bedoll, el teix o el cirerer, per fomentar la biodiversitat i l’aliment de la fauna.
Segons Saiz Rojo, “es tracta de fer un bosc més complex que l’anterior, amb una barreja d’espècies coherent: els pins creixeran més ràpid, i les espècies frondoses ‘refugiades’ s’aniran obrint per sota”.
La tercera i última fase està orientada al seguiment, manteniment i avaluació del procés de reforestació per assegurar-ne la viabilitat a llarg termini, segons el previst.
“Intentem assegurar que la planta creixi més, posant protectors per evitar que els animals salvatges se les mengin, per exemple”, afegeix el tècnic.
Un compromís a llarg termini
A més de compensar les emissions de la companyia, aquests espais naturals sostenibles representen una oportunitat per restaurar ecosistemes danyats i contribuir activament als objectius globals de lluita contra el canvi climàtic.
En el cas d’aquesta comarca leonesa, compta amb una àmplia tradició forestal, que pot aportar la seva experiència autòctona.
“Dur a terme aquesta feina requereix un gran coneixement de la zona”, apunta el director d’obra.
Per la seva banda, Mónica Manrique Samaniego, directora de Talher, destaca, a més, la implicació més “emocional” que suposa per als habitants de la zona la reforestació després del gran incendi:
“Tornar a tenir fauna, flora, recuperar el paisatge… i fer-ho, a més, a llarg termini, pensant en els propers 40 anys. Crec que és molt bonic i un bé global”.
Com s’avaluarà aquest impacte amb el pas de les dècades? Segons detalla la directora, el projecte està inscrit al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), cosa que en garanteix la traçabilitat i el control.
En els 40 anys contemplats en el compromís, es faran auditories externes cada cinc anys per verificar que la massa forestal compleix la seva funció de captador de carboni i que manté el seu equilibri ecològic.
Una xarxa de boscos sostenibles
El terreny en recuperació de Santa Colomba de Curueño se suma al “Parc Talher Benalmádena”, que ocupa una superfície de 1,59 hectàrees —equivalent a tres camps de futbol— i en el qual, el desembre de 2023, es van plantar 1.200 arbres de diferents espècies: pins, garrofers, alzines sureres i tamarius, entre d’altres. S’estima que, en els propers 30 anys, aquest bosc sostenible absorbirà unes 157 tones de CO₂.
Amb l’avenç d’aquest segon projecte a Castilla y León, l’organització ja es planteja ampliar la seva acció a altres regions del país:
“Estem oberts a treballar a qualsevol zona, sempre que puguem operar de manera eficient”, declara Manrique Samaniego. Actualment, a més de Castilla y León s’estan explorant noves possibilitats a Andalusia i Extremadura, cosa que posa de manifest la dimensió que esperen assolir amb aquestes iniciatives.
Iniciatives per la sostenibilitat més enllà de la reforestació
Més enllà de la reforestació, Clece treballa en diverses estratègies orientades a la reducció de la seva petjada de carboni. Una de les principals mesures és la electrificació de la seva flota de vehicles.
“Des del Departament de Compres i des de la seu central hi ha un compromís clar: tots els nous vehicles, ja siguin de rènting o en propietat, han de ser elèctrics”, comenta la directora de Talher.
A més, destaca la implementació de millores en eficiència energètica a les seves instal·lacions, com panells solars o sensors de llum intel·ligent. Aquestes accions, tot i que aparentment petites, formen part d’una visió integral per continuar avançant en sostenibilitat.
Article publicat prèviament a La Razón.
