Els incendis forestals són una constant a Espanya. Cada any, les flames devoren milers d’hectàrees dels nostres boscos. Aquests incendis no només amenacen la biodiversitat i destrueixen ecosistemes, sinó que també generen un impacte econòmic i social devastador.
Les administracions públiques destinen grans esforços a l’extinció d’aquests focs, però els experts coincideixen en què la millor estratègia és, sens dubte, la prevencció. Aquí entren en joc la conscienciació ciutadana, el manteniment dels boscos i, cada vegada més, l’ús de la tecnologia.
A la Mancomunitat de Terres Altes de Sòria s’ha posat en marxa un innovador sistema de prevenció, de la mà de la companyia Talher, filial de Clece, especialitzada en serveis ambientals i sostenibilitat.
Es tracta d’un conjunt de sensoris estratègicament col·locats que permeten detectar canvis de temperatura i nivells anòmals de components com el monòxid de carboni per, així, alertar els serveis d’emergència ràpidament, abans que el foc esdevingui incontrolable.
I és que, tal com ens han explicat els responsables d’implementar aquest projecte, la celeritat en la resposta és fonamental per evitar que un petit conat acabi sent una catàstrofe mediambiental.
La detecció primerenca és clau
Mentre que les càmeres de vigilància o els satèl·lits, per exemple, poden trigar fins a tres hores en identificar un focus de foc, aquests sensors són capaços de detectar un incendi en menys d’una hora, quan encara es troba en una fase latent.
Així ho explica Héctor Hernández, cap de servei de Talher a Sòria, que destaca la importància de reduir els temps de resposta per controlar un foc:
“La clau és actuar en menys de 2 hores per fer-te amb l’incendi. Si passa més temps, és molt més complicat de controlar”, aclareix.
El gran avantatge d’aquest sistema, per tant, rau en la seva rapidesa i precisió. Els sensors funcionen de manera autònoma gràcies a la seva alimentació solar i a la independència de xarxes mòbils, per la qual cosa poden operar fins i tot en zones remotes.
Monitoritzen en temps real la composició de l’aire i detecten nivells anòmals de paràmetres importants com la temperatura, per saber si hi ha un foc incipient.
Com es trien els llocs on col·locar els sensors? Segons ens explica Iván Crespo, encarregat de zona de Talher, en aquest cas, es van buscar principalment aquelles àrees que són més freqüentades per persones, com, per exemple, el GR 86, un camí molt transitat tant per excursionistes com per ciclistes. A més, van afegir altres àrees com les terres de conreu o l’entorn d’un roure centenari de grans dimensions.
120 sensors per protegir 122 hectàrees
Un cop marcades les ubicacions, l’encarregat de zona juntament amb una quadrilla de treballadors van dedicar cinc jornades a col·locar els sensors als arbres assenyalats, amb orientació sud i en un entorn desbrossat per facilitar la seva càrrega solar. Tant Hernández com Crespo coincideixen a destacar la senzillesa de la instal·lació d’aquesta tecnologia. “La dificultat la trobem més aviat en el terreny per la quantitat de vegetació salvatge”, expliquen. I és que, aquest bosc està ple de carrasques, sabines, jarals i roures; és a dir, hi ha una gran abundància d’arbres de porte mitjà i de vegetació més petita, tipus matollar.
Els sensors instal·lats, desenvolupats per la companyia Stihl, presenten com a avantatges tècniques la seva fàcil col·locació i l’exempció de manteniment. “Tenen una garantia de entre 10 i 15 anys. Si algun falla, es detecta ràpidament a l’aplicació on es monitoritza la seva activitat, i es substitueix”, afegeixen. En total, unes 122 hectàrees de terreny han quedat cobertes amb 120 sensors.
El sistema ja s’ha posat a prova: en quant els dispositius detecten un petit foc, s’envia una alerta i l’autoritat competent posa en marxa l’operatiu corresponent perquè els equips especialitzats es desplacin fins al lloc i puguin aturar les flames. “Vam fer un simulacre després de la instal·lació i, després, per casualitat, vam rebre una alerta perquè unes persones estaven cremant de manera controlada els restes d’un aprofitament maderer. L’alarma va saltar en menys de mitja hora”, explica Hernández.
Un paradís natural que cal protegir
La Mancomunitat de Terres Altes de Sòria, de la qual en formen part 16 ajuntaments, compleix 30 anys aquest 2025. José Ramón Ruiz, el seu president, indica que aquest projecte és molt important per al seu pla de sostenibilitat.
“La nostra comarca, una de les més despoblades d’Europa, compta amb una grandíssima massa forestal. Està totalment enclavada en el medi natural”, apunta i destaca, a més, el valor paisatgístic de l’entorn, no només durant el dia, sinó també a la nit, ja que es tracta d’un lloc privilegiat per a l’observació del cel estrellat.
“Aquest és el nostre gran atractiu”, afirma, alhora que recalca l’interès dels veïns en donar a conèixer i preservar aquest patrimoni, que també acull els seus camps de conreu.
En aquest context, la instal·lació dels sensors per a la detecció d’incendis cobra una rellevància especial.
“Hem pogut comprovar el seu bon funcionament, com es poden tenir controlades moltes hectàrees de boscos i així preservar l’ecosistema rural”, conclou el cap de servei, qui enmarca aquest projecte dins de l’estratègia de Clece i les seves filials per afavorir la sostenibilitat ambiental alhora que es manté a l’avantguarda de la tecnologia més innovadora.
Article publicat abans al diari La Razón.
